Un procés de concentració al llarg del segle XIX

Des del segle XVIII malgrat que la cuireteria havia començat un procés d’especialització encara es mantenia com un sector residual en un bon nombre de poblacions. Els sistemes d’adobar les pells havien experimentat pocs canvis des de l’època medieval i es continuaven utilitzant uns procediments molt rudimentaris, els quals van estar en vigor en la majoria d’obradors de pell de Catalunya fins èpoques molt recents. En comparació amb el sector tèxtil, a mitjan segle XIX l’adobat de pells mostrava encara un anquilosament absolut.

Durant el segle XIX un procés de remodelació va fer que la indústria de la pell es concentrés definitivament en unes poques poblacions, on la indústria de la pell experimentà un progrés notable, com Valls, Reus, Olot, Banyoles, i especialment a Vic i Igualada.

La primera mecanització al final del segle XIX

La mecanització arriba al final del segle XIX i en aquesta primera etapa va consistir simplement en la introducció de reformes lleugeres en els procediments tradicionals però que permetien abreujar el temps requerit per a l’adob. Una primera generació de màquines va estar formada pels catres i les cubetes, les quals donaven un moviment a les pells dintre del bany tànic a fi d’accelerar-ne el procés.

En l’adobat per catres les pells eren penjades d’unes creueres que entraven en moviment, de manera que les pells dins els clots absorbien amb major rapidesa l’àcid tànic. Amb el sistema de les cubetes les pells eren remogudes dintre dels clots per un sistema de pales mecàniques. En aquesta primera fase de mecanització s’utilitzaren màquines de vapor i la font d’energia era el carbó.

La segona mecanització a principis del segle XX

La mecanització definitiva no es generalitzà a Catalunya fins entrat el segle XX, en bona part com a conseqüència de l’augment extraordinari de la demanda de productes elaborats amb pell ocasionat per la primera guerra mundial. És en aquest moment que s’introdueixen els bombos o botes d’adobar: un gran recipient rotatori que, amb unes hores o uns dies, fa el procés de remullar que abans durava mesos. També s’introdueixen màquines d’escarnar, pelar i estirar, mentre que l’acabat es porta a terme per mitjà de cilindres hidràulics. La implantació de l’energia elèctrica va facilitar aquesta nova modernització.

Les millores en el camp de la química

Gràcies als avenços en química, un altre factor de modernització (al final del segle XIX) va ser la substitució de l’adob vegetal per l’adob mineral o inorgànic, que utilitza diferents productes, com les sals de crom.

Amb totes aquestes millores tècniques el temps de l’adobat de les pells s’ha anat escurçant dels 9 o 12 mesos que requeria el sistema tradicional a uns 6 mesos durant la primera mecanització i a uns 4 dies en l’actualitat.