Una indústria local i dispersa per a l’autoconsum

Però a l’època medieval la indústria de la pell orientada a uns usos més bàsics ja es troba ben present en moltes viles i ciutats de Catalunya. En els seus orígens aquest sector es caracteritzava per una gran dispersió geogràfica per tot Catalunya. Això es devia en bona part a la simplicitat tecnològica del procés de l’adob. Es tractava, doncs, d’una producció per a l’autoconsum en base als mercats locals, fins al punt que era molt freqüent el model de sabater-blanquer o sabater-pellaire; és a dir, l’artesà de la pell que es preparava ell mateix la matèria primera que després utilitzaria en les seves manufactures.

 Origen de la cuireteria a les principals poblacions

Les primeres referències documentals sobre l’ofici de blanquer a Catalunya són relativament tardanes, ja que es remunten al segle XI (Cartulari de Sant Cugat del Vallès). Al segle XII existeixen testimonis de l’arrendament de “molins blanquers” a Calders (Bages) o Caldes de Montbui (Vallès occidental). Una mica més tard, la indústria de la cuireteria ja es troba documentada a moltes poblacions.

A Barcelona el gremi dels sabaters data de l’any 1208 i el 1266 trobem un altre gremi que agrupa blanquers, assaonadors, sabaters i guanters. L’any 1311 els assaonadors van aconseguir tenir una corporació pròpia. La blanqueria era una indústria molt activa, sobretot al segle XIII. No és fins al final d’aquest segle que el sector tèxtil es convertí en hegemònic.

Manresa és una altra ciutat on la indústria de la cuireteria és més antiga, ja que hi és present com a mínim des del segle XIII. Al segle XIV els cuireters ja eren el principal ofici artesanal, tant en quantitat com en prestigi social. Entre cuireters i sabaters sumaven un 25,5 per cent del total d’artesans de la ciutat, clarament per davant del ram del tèxtil. Les confraries del Sant Esperit (que agrupava els blanquers i assaonadors) i de Sant Antoni Abat (que agrupava els sabaters) són les primeres que es van constituir i ja existien l’any 1282.

A Reus l’ofici de blanquer sembla remuntar-se a l’any 1314, però no existí una agrupació gremial diferenciada fins l’any 1492, en la qual s’agrupaven blanquers, assaonadors i altres oficis menors del ram de la pell.

A Vic l’any 1408 ja existia un gremi de sabaters i cinters i aquest mateix any s’amplià per incloure també blanquers, cuireters i assaonadors. En segles posteriors la combinació dels diferents oficis agrupats dins el gremi va anar variant.

A Igualada existeix constància documental de l’ofici de blanquer des del 1340, però el gremi no es constituí fins l’any 1693 i agrupava especialitats diverses a més dels blanquers, com ara assaonadors, guanters, corretgers i tireters.

A Tarragona al segle XV hi havia 40 obradors relacionats amb els oficis de la pell (incloent-hi sabaters, pellicers i altres), els quals representaven un 20 per cent de l’estructura professional de la ciutat.

A València la blanqueria musulmana fou continuada pels menestrals cristians el segle XIII, i el gremi va rebre ordinacions el segle XIV.

I a Lleida la indústria de la cuireteria també és molt antiga i sembla que va aprofitar l’herència àrab.

A Granollers la primera referència documental relacionada amb l’activitat adobera és de l’any 1175. Tot i que no hi ha més notícies fidedignes fins el segle XVI, quan s’evidencia una activitat notable dels blanquers, és molt probable que moltes de les adoberies fossin de tradició medieval.