La història. La pell a Catalunya: els processos de treball

Els processos de treball

inici
L’adob de pells ovines a Vic Era el sistema que s’utilitzava per a l’elaboració d’articles que requerien una pell més fina i flexible, com ara guants, bosses, guarniments, etc. El procés general és similar a l’anterior, però amb algunes particularitats. - Preparació Remull Ferrejar Segon remull Fendre Enlledat o pintat de calç. Pel cantó de la carn per extreure’n els trossos que haguessin quedat de l’escorxador i poder atacar les arrels del pèl sense malmetre la llana. Enxovar. Remull lleuger de calç Barreja. Operació de rentar les pells una per una en el rec o un safareig per tal d’eliminar-ne tot vestigi de calç Calciner vell. Es posaven al calciner vell (un dipòsit amb aigua i calç vella). Pelar. De manera semblant a Igualada, amb la particularitat que es conservava el pèl de la pell una vegada arrencat, el qual era destinat a la fabricació de llana. Per aquest motiu no es portava a terme el bany de calç. Descarnar Alumar Brenyada. En les pells destinades a guanteria l’alumat es complementava amb aquesta operació que consistia a deixar les pells en una segona fermentació que produïa successivament àcid acètic, làctic i butíric i desprenia anhídric carbònic, la qual cosa contribuïa a esponjar i suavitzar les pells. - Adob Mesa Reforç. De manera semblant a Igualada, amb la particularitat que periòdicament les badanes havien de ser remogudes una per una dintre del seu bany, cadascun dels quals durava tres setmanes. Colga - Acabats Estirar Estrebar Assecar Untar. Les pells eren untades per les dues bandes amb oli de sardina. Assecar Allisar. Finalment es passava un pla de ferro de fulla corba per les badanes (és a dir, la pell d’ovella prima i suau preparada per a fer guants, sabates o peces de vestir) fins que quedaven ben estovades i aptes per al seu ús en diverses manufactures. Enfardellar. Algunes eines dels pelleters Ferro de pelar: una mena de ganiveta corba sense tall amb mànecs de fusta a cada cap. Ferro d’escarnar: era similar a l’anterior però tenia un tremp i un tall molt afinat i havia de manejar-se de manera molt hàbil per no malmetre la pell. Merlet i boixeta: eines de coure que servien per allisar les pells i treure-les-hi totes les arrugues. Productes, matèries primeres i articles de la pell Principals productes utilitzats d’origen vegetal L’adob de les pells es pot fer per mitjà d’alguns productes minerals (com el carbonat de sosa o l’alum de roca) o bé amb productes vegetals rics en àcid tànic o taní, d’efectes astringents; és a dir que restreny els teixits orgànics. Aquests productes es dissolien en aigua. Els productes més utilitzats a Catalunya s’extreien de les següents espècies vegetals: El roldor (coriaria myrtifolia). Un arbust que creix de forma espontània en les bardisses de les terres baixes d’arreu de Catalunya. El sumac (rhus coriaria). Un arbust més rar, que en bona part s’importava de la zona de la Manxa i fins i tot de Sicília. Les principals escorces d’arbres eren: d’alzina ( quercus ilex) pi (pinus halepensis) castanyer (castanea sativa). Una espècie menys usual, present sobretot a les comarques gironines. Altres productes utilitzats en el procés de l’adob En el procés de l’adob també s’utilitzava la calç i alum (una mescla d’aigua i excrements de gallinassa i colomassa). I altres productes com el salfumant o els greixos animals: sagí, seu, greix, llard o oli de sardina. I també oli, talc i barita. Abans d’arribar a l’adoberia de vegades les pells es posaven amb sal per tal de conservar-les millor. Les pells Les matèries primeres de la indústria cuiretera són les pells, que provenien dels animals sacrificats als escorxadors. Les pells podien ser de bou, vaca o cavall (les més grans) o bé d’ovella o cabra (les més petites). La pell procedent de l’escorxador, denominada pell fresca, conserva un alt percentatge d’aigua. Per tal d’evitar la seva putrefacció en la fase d’emmagatzematge se li fa un primer tractament, normalment amb sal. Les parts de la pell No totes les parts d’una pell tenen les mateixes característiques i qualitats. Les pells són tallades segons la seva destinació, distingint les diferents parts de l’animal, que reben diferents denominacions: crupó, coll i falda, o bé la fulla i el dosset. El crupó és la part de la regió dorsal i lumbar; presenta una estructura fibrosa molt compacta i és la part més apreciada de l’animal.